El municipi

ELS NUCLIS DEL MUNICIPI

El municipi el formen un total de vint-i-quatre nuclis agregats, alguns dels quals foren municipis en el passat i, altres, petits llogarets, alguns d'ells ara deshabitats. Tots tenen un gran interès històric i artístic i estan comunicats amb el Pont de Suert per carreteres asfaltades i per pistes poc transitades. Les incomparables vistes sobre les valls fan d'aquests nuclis una visita obligada.

Pots veure la informació de cadascuna d'aquestes poblacions clicant sobre el seu nom a la llista següent o sobre el mapa:

Mapa dels municipis

Abella d'Adons

Antic llogaret del Pont de Suert, a 1.250 m d'altitud, assentat sobre una roca, al capdamunt de la vall de Viu, al nord de la serra de Sant Gervàs. Les cases han estat construïdes sobre roca i a redós de la Roca d'Abella, que els fa de muralla natural.

La seva petita església és dedicada a Santa Cecília i és filial de l'antiga parròquia d'Adons.

Abella d'Adons

Adons

Es troba aturonat a 1.353 m d'altitud i a l'extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de la Avedoga d'Adons, un del cims de la serra de Sant Gervàs, des del qual es veu Abella d'Adons i la Beguda d'Adons i molt proper és el Mas de Gras. Al darrere de la muntanya més característica, l'Avegoda, s'hi troba Llastarri, i a l'altre costat de la Girosta de la Beguda d'Adons, ja hi és Corroncui.

Adons era un pas des dels pobles de Viu de Llevata fins al terme d'Espluga de Serra, i també representava el punt de partida cap al Portús, situat a la Serra de Sant Gervàs, que comunica amb la vall de Miralles i els pobles de la Terreta, i també era a uns passos de Llastarri, des d'on es divisa la vall de Sopeira i Escales.
Es troba pràcticament despoblat. L'església era dedicada a Sant Vicenç, el qual ostenta el patronatge de la població, roman ja sense culte.

Adons

La Beguda d'Adons

Nucli situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, vora el riu de Llevata, a 1.245 m. Aquesta població, que pertanyia a Adons, estava formada per tres o quatre cases, i ara només n'hi ha alguna habitada temporalment.

Com a nom de lloc, aquest topònim designava una taverna o hostal on paraven els viatgers i traginers mentre feien els seus trajectes. El nom procedeix d'un participi del verb beure que s'ha substantivat.

La Beguda d'Adons

Les Bordes

Nucli agregat al Pont de Suert, al costat esquerre de la N-230 en direcció nord, abans d'arribar al desviament de la Vall de Castanesa, Bonansa, Castilló de Sos. Consta del Restaurant Les Bordes, de les Bordes de Bonansa: suposem que el nom li ve d'aquí, de les bordes o cabanes que s'utilitzaven per guardar el bestiar i tots els estris del pagesos, quan passaven el dia o una temporada fent les feines agrícoles corresponents. Són de nova construcció com el restaurant i el càmping “Alta Ribagorça”.

Casòs

Sortint de Vilaller trobem la carretera per pujar a Casòs, encimbellat dalt de la muntanya.

L'església del poble, un edifici romànic d'una nau, amb campanar d'espadanya i l'absis amb arcuacions, és dedicat a Sant Romà.
D'aquest sant és diu que va sofrir el martiri de tallar-li la llengua. D'aquí que es tingui per advocat de parlar bé. Segons una altra versió li van estar clavats uns claus damunt el cap, i per això és invocat contra el mal de cap.

L'ermita de Sant Salvador era freqüentada per tot el poble, on acudien cada 6 d'agost. L'encontre és popular.

Casós

Castellars

Es un petit poblet a 1.237 m d'altitud, a l'esquerra del barranc de Peranera, a l'antic terme de Malpàs. Cal accedir-hi per la carretera de Malpàs i, abans d'arribar-hi, cal agafar una pista.

És un nucli format per tres cases, el nom del qual prové del llatí “castellare”, que significa “fortificació o territori d'un castell”.

Per altra banda el patronatge de l'església l'ostenta Sant Martí; una església que conserva portal dovellat, i el seu campanar és quadrat, on encara es conserven les campanes.

Castilló de Tor

Poblet a 900 m d'altitud, que obre el camí a la Vall de Boí, habitat temporalment, on estan habilitant alguna casa i construint apartaments.
Etimològicament, procedeix del llatí “castellioni” forma derivada de castell. Topònim documentat al Cartoral d'Alaó des del 900.

Castilló de Tor

Corroncui

Fins al 1968, fou nucli agregat de Viu de Llevata. És a 1 390 m d'altitud, a tocar del Pla de Corroncui, del qual depèn la Bastideta de Corroncui, veïna de Pinyana, on hi viu una família durant tot l'any.
El seu nom és d'origen basc i es troba situat a una punta que sobresurt de la que envolta la localitat. Abans estava situat sota el Molar.

Erillcastell

Antic castell del municipi del Pont de Suert, que fou centre de la baronia i després comtat, d'Erill. A 1.441 m, és un poble deshabitat damunt d'un tossal, des d'on es veu un excel·lent paisatge, proper a Esperan. Recordem que els Erill tenien una casa feudal a Erill-la-Vall, a la Vall de Boí. El nom compost d'Erillcastell, es a dir, castell dels Erill “el poble dels pobles” o “el poble més gran”, per designar Erillcastell “el castell del poble més gran”.

Erillcastell

Erta

Avui es troba pràcticament deshabitat, tot i que hi retornen algunes famílies a l'estiu. S'aixeca a 1.515 m d'altitud, a la riba esquerra del riuet del mateix nom, a sota del Pic de Cerví i a uns quants quilòmetres de Sas.
S'hi accedeix per la pista que puja des de Castellars, passant per Coll de Fades, des d'on es divisen els termes d'Erta i Sas. Per arribar-hi, cal fer pujada i més si volem travessar l'escarpat Port d'Erta.

L'església del poble és dedicada a Sant Bartomeu, i la forma una única nau amb campanar d'espadanya, d'origen romànic. Aquest lloc, conegut com a Erta de Sas es mencionat ja l'any 939, i va dependre del monestir de Lavaix.

Erta

Esperan

És un nucli format per dues cases, tot i que actualment es troba deshabitat. És a 1.450 m d'altitud i, per arribar-hi, s'hi ha d'anar a peu. D'origen basc, “l'Iran sota la penya”; de fet, la situació de la població és així i Iran queda a l'altre costat de la serra.

Esperan

Gotarta

Situat a 1.195 m d'altitud damunt del Pont de Suert, a l'interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, amb sis habitants. És proper a Igüerri, Irgo, Raons, Malpàs i Ventolà. S'hi arriba pujant per una pista des del Pont de Suert.
L'origen del nom és basc i significa “quadra o camp comú de tots els veïns d'un poble, que limita amb ell”.

Gotarta

Igüerri

Llogarret de poblament disseminat del Pont de Suert, situat a 1.321 m d'altitud, damunt de Gotarta, l'església del qual és dedicada a Sant Esteve. Sembla que el nom vindria del basc “rogenc”.

Iran

Poble enlairat a 1.288 m d'altitud, damunt de la riba esquerra de la Noguera de Tor i es troba situat entre Irgo i Saraís. El seu nom prové del basc i significa “poble gran”.

Iran

Irgo

El poble es troba a 1.382 m d'altitud, damunt de la riba esquerra de la Noguera de Tor, entre Igüerri i Iran. És una població documentada també com a Irgo de Tor, d'origen basc, que vol dir “poblet”.
L'església, voltada pel seu cementiri, és dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Hi trobem també una petita ermita, la de Sant Salvador, que ha estat lloc de trobada i d'aplec.

Llesp

Poble del Pont de Suert situat a la riba dreta de la Noguera de Tor, al nord de Castilló de Tor. És una de les poblacions de la comarca de l'Alta Ribagorça que es manté habitada i ha augmentat la seva població.
El seu origen és basc i vol dir “sota la cova”, a la part muntanyosa del poble hi ha una cova.

Malpàs

Nucli situat a la dreta del torrent de Peranera, que pertangué a la baronia -i després comtat- dels Erill. Es troba una mica més amunt de Gironella, en el desviament a l'esquerra de la N-260 que va a la Pobla de Segur. Hi ha una bona pujada i una excel·lent panoràmica. Les cases s'agrupen en part en un monticle i en part en un replà.
El temple parroquial, edifici de portal dovellat i campanar quadrat, dedicat a Sant Pere, presideix tot l'entorn.

Peranera

Fins al 1968 fou llogaret de Malpàs i, ara, ho és del Pont de Suert. Es troba situat a 1.321 m d'altitud, a la dreta del barranc de Peranera, afluent, per la dreta, del barranc de Viu, que davalla del Corronco de Durro; la serra de Peranera, contrafort meridional d'aquesta muntanya, separa les valls d'Erta i de Peranera.
És un poble deshabitat a l'hivern i habitat a l'estiu. Es troba a uns dos quilòmetres de Castellars. Prové del llatí i vol dir “pedra negra”; ens ho recorda la roca on s'assenta el poble i les mines de Malpàs que són ben a prop.

Peranera

Perves

Fou poble de Viu de Levata fins al 1968 i, actualment, ho és del Pont de Suert. A 1.210 metres, és l'últim nucli del municipi que limita amb els municipis de La Pobla de Segur i de les Iglésies. Es troba al peu de l'anomenada “Creu de Perves”.
Prové del llatí i vol dir “masies travessades per un camí”, considerant que hi devia passar la via romana per aquest indret, on ara hi passa la carretera N-260, del Pont de Suert a la Pobla de Segur.

Perves

Pinyana

Fins al 1968 va pertànyer a Viu de Llevata i, actualment, forma part del Pont de Suert. Es troba situat a 1.284 m d'altitud, al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d'un petit turó, al costat de la roca anomenada el Castell, perquè és on hi hagué aquest edifici defensiu. És poble veí de Corroncui i Cadolla.
Conegut per la Casa Encantada, hi ha un antic dolmen que pertany al territori d'aquest poble i moltes persones l'anomenen Dolmen de Pinyana.

Pinyana

Sarroqueta

Poble situat a 1.140 m d'altitud i que, fins al 1965, va pertànyer a Llesp. S'hi accedeix des de la pista que puja per l'Hotel Casa Prades, uns quatre quilòmetres després d'haver passat El Pont de Suert, seguint camí de la Val d'Aran. Limita amb Viuet, el terme de Llesp, el del Pont de Suert, el de Castilló de Tor i el de Bonansa. Sarroqueta vol dir “la roqueta”.

Sarroqueta

Ventolà

És un nucli que es troba a 1.015 m d'altitud, al sudest de la vila, en un coster (serra de Ventolà), centrat en l'antiga església parroquial de Sant Esteve, i a uns quatre quilòmetres del Pont de Suert.
El seu origen etimològic el trobem en el mot català ventolà, que significa “elevat, situat enlaire”.

Viu de Llevata

Poble situat a 1.239 m d'altitud, al vessant occidental del turó (1.301 m) que coronava l'antic Castell de Viu -església del qual esdevingué monestir de Viu-. Es troba gairebé a mig camí del Pont de Suert i La Pobla de Segur, a una alçada considerable.

El terme de Viu es trobava limitat d'oest a est per la serra de Sant Gervàs. La vall de Viu, separada del Pallarts geogràfic pel coll de la Creu de Perves, està formada pel riu de Viu i els seus afluents, el riu d'Erta i el torrent de Peranera.

La significació del nom de Viu cal cercar-la en la situació geogràfica del poble en relació amb la vall de Llevata. Viu és al cantell, a la punta de la Llevata.

Viu de Llevata

Viuet

Fins al 1965 va pertànyer a Llesp. És un poble aturonat a 1.115 m d'altitud, en un contrafort del tossal de Viuet (1468 m alt), que domina, per la dreta, la Noguera Ribagorçana, més amunt de Sarroqueta. El seu terme limita amb Les Bordes, el de Bonansa i el de Vilaller. En aquests moments, es troba deshabitat, però algunes cases, com la de Betrans, s'han instal·lat a peu de carretera, a Les Bordes.

Viuet

© Ajuntament del Pont de Suert
25520 El Pont de Suert ,Lleida | Telf. 973 690 005 | Fax. 973 690 293 | Email. ajuntament@elpontdesuert.cat

Condicions legals i política de privacitat. Implementació d'IMAGINA I.S. Tornar a dalt